Itinerari natural de la Mar d'Amunt

ITINERARI NATURAL DE LA MAR D'AMUNT

Aquest itinerari, que surt del Port de la Selva, coincideix en alguns trams amb el sender de llarg recorregut (GR11). Un cop acabat l'itinerari hem de tornar pel mateix camí. Comptant anada i tornada són uns 20 km de travessa, i un temps total de sis hores.  L'itinerari comença al camí de la Costa que és una continuació del carrer que porta el mateix nom al Port de la Selva.

 

1. CIM DE LA COSTA

Des d'allà es pot observar tota la badia del Port de la Selva, i fins i tot, el poble de La Selva de Mar. A la vessant nord, es pot veure la platja de la Tamariua on sovint s'hi forma una bassa d'aigua salobre a prop de la qual hi ha abundants tamarius.

 

2. CAMÍ QUE PORTA AL MAS PUIGNAU

És un antic camí de carros que es feia servir per anar a les vinyes de Sant Baldiri. A banda i banda es poden observar les plantes que conformen una vegetació adaptada als ambients mediterranis d´una gran sequetat, així com exposada als ambients de tramuntana i aerosols salins: lleterasses, clavellines, estepes, argelagues, esbarzers, ginestes, brucs. La vegetació arbòria hi és absent a causa dels sovintejats incendis. El camí segueix el marge esquerre d'un barranc que prové del Mas d'en Puignau. Abans, però, s'hi afegeix un altre torrent, el rec de Fuster. En mitja hora haurem arribat al Mas d'en Puignau, actualment en runes. És el moment de fer una aturada i albirar des d'allà el Cap de Creus i el Gou. S'arriba a veure el solà de Cala-Prona, ho distingirem per les tonalitats més clares de la roca.

 

3. ERMITA DE SANT BALDIRI

Deixem el mas d'en Puignau i ens dirigirem a l'ermita de Sant Baldiri. Per arribar-hi atravessem una pineda de pi pinyoner, una brolla d'estepes i brucs. A  la fondalada de Sant Baldiri podrem observar bastantes alzines que donen una frondositat molt agradable a la zona. Aquí, podrem fer una aturada després d'haver caminat uns 15 minuts. Podem observar canyes que evidencien la proximitat d'aigua que prové d'un rec que passa per la banda est de l'ermita. 

 

4. MAS PALTRÉ

Si caminem 15 minuts més, arribarem al Mas Paltré. És un camí estret que passa per un turonet salvant un petit desnivell difícilment podrem passar sense trobar-nos amb les mates de bruc i estepes que ens fregaran a banda i banda. En algun punt són tan altes que ens arribaran a cobrir. Per això aquesta vegetació rep el nom de màquia (la feien servir els "maquis" per amagar-se, al migdia francès). Baixant del turonet arribem, al rec de Talabre on s´hi troben unes sureres i roures d'una gran bellesa i dimensions. A baix del rierol hi ha una esplanada on podrem reposar i gaudir de la frescor i del cant dels ocells que sovint venen a veure aigua en aquests indrets. 

 

5. CALA TABALLERA

Caminant 45 minuts arribarem a la cala Taballera. Agafarem la pista forestal deixant el Mas Paltre a la dreta, passarem per uns pins que queden a mà dreta, després pel costat d'un falguerar que queda en una corba i finalment seguirem el camí que està flanquejat per la brolla d´estepes i brucs, en direcció a l'est. Quan el camí agafa la direcció nord, segueix un corriol que atravessa propietats que estaven ben delimitades per unes parets encara ben conservades. Apareixen uns materials d'unes coloracions més clares probablement per l'abundància de pegmatita que contenen. Cal destacar que abans d'arribar a la baixada que va a Taballera, hi  ha una mata de murtra, dels pocs exemplars que en queden en la zona. Baixant per un camí que té molt pendent arribem a la cala, deixarem a mà esquerre unes formacions arbustives d'estepa borrera molt ajagudes que constitueixen un bon exemple d'una adaptació al vent i a la salabror. En arribar a la platja de Taballera, ens sorpren la gran quantitat d'ambients que s'hi troben:   

  • El prat a la zona de les cases dels pescadors que s'endinsa cap a l'interior de la cala prop del pou.  
  • La part central de la platja està ocupada per una bassa d'aigua salada amb abundants joncs i vegetació adaptada als ambients salins.  
  • A l'altre costat de la platja s'hi troba la vegetació típica costanera: armèria, plantatge, coixinets, etc.  
  • En la mateixa riba que el punt anterior i més endins de la vall, hi ha un falguerar de "falguera aguila" que posa de manifest que en aquesta zona de la platja més orientada cap al nord hi ha un grau d'humitat més elevat.

 

6. MAS DE LA BIRBA

En 30 minuts podem arribar al mas de la Birba. Agafant el camí que s'enlaira cap amunt al costat oposat de per on hem arribat, albirarem el rec de Taballera que posa de manifest l'origen fluvial d'aquesta cala. Al fons podrem veure el Puig Gros. Ja més endavant trobarem el mas de la Birba amb uns camps que el precedeixen. A mà dreta apareixen uns afloraments de marbre amb unes vetes fosques. El mas de la Birba és una propietat privada, cal no surtir del camí.

 

7. PRAT DE ROGAMÒS

El trobem a 30 minuts. Seguint el camí forestal que passa a la vora del mas de la Birba ens dirigim cap a l'est fins trobar un camp de conreu de cereals a mà esquerre de la pista, la deixem vorejant el camp, i arribem a una depressió del terreny que en direcció nord s'obre cada vegada més donant origen a una vall molt ample amb abundant vegetació, i amb algunes basses envoltades de joncs i canyes. Seguim aquesta depressió pel prat en direcció est. Trobem un camí que ens porta a les envistes de Cap de Creus. Trobem una derivació a mà esquerre en direcció cap al nord, que ens portarà al rec de Cala Prona.

 

8. CALA PRONA

En mitja hora més arribarem a Cala Prona, seguint per un rec d'una gran bellesa i amb abundant vegetació. Aquí els materials rocosos tornen a adquirir unes coloracions blanquinoses ja que torna a abundar en quantitat la pegmatita. Tornem a trobar murtra en aquesta zona i abundants jonqueres que manifesten un cert grau d'humitat. Per un camí força accidentat arribem a sobre de Cala Prona. Allà cal remarcar l'existència d'uns afloraments de pegmatita amb unes formes d'erosió molt marcades, molt espectaculars,  n'hi ha algunes amb uns forats tan grossos que hi pot passar una persona. Deixem aquestes pegmatites i de seguida arribem a Cala Prona on ens sorpren la seva bellesa, amb una casa-refugi de pescadors. Cal destacar a Cala Prona la platja petita dels fons amb abundant sorra fina, d'unes coloracions fosques provinent de l'alteració d'uns esquistos molt grisos. Les formes d'erosió de cala Prona són molt marcades amb abundants crestes i forats. La vegetació és la que trobem a la zona immmediata al mar: armèria, fonoll marí, bufalaga, coixinets, crespinells, etc.

Aquest itinerari s'ha fet amb l'assesorament del Dr. Santi Musquera de la Universitat de Girona

 

Informació addicional