Església de Santa Maria de les Neus

L'actual església del Port de la Selva de Sta. Maria de les Neus és una construcció de la primera meitat del segle XX. El 1944 el bisbe de Girona inaugurà la reconstrucció de la postguerra, i el 1962 es reinaugurà l’ampliació i modernització. Es va fer en forma de creu llatina. Les parets de l’Altar major són d’obra vista, en forma de trapezi i els braços de la creu amb pedra vista del país. De fora estant, s’aprecien perfectament la nau antiga i les ampliacions fetes. Les capelles laterals, que es conserven de l’església antiga, no tenen altars llevat d’una, encara que es conserven les imatges en pedestals. Destaca per la seva antiguitat la imatge de Sant Pere, d’estil gòtic de pedra policromada salvada de l’espoli del Monestir i que es data al S.XV. A les altres capelles hi ha la Mare de Déu de les Neus, patrona del Port de la Selva, una imatge de la Mare de Déu del Roser, i a la capella de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors, hi ha una preciosa col.lecció de beneiteres donada pel matrimoni Sagarra i Trias. A l’Altar Major, un Crist de ferro presideix el temple, obra de l’escultor de Cadaqués, Demetri Kontos.

 

Situació

Situada al centre del nucli històric del municipi, si accedeix des del carrer Sant Baldiri o des del cantó de l'Església que puja directament des del carrer Illa a la riba del poble.

 

Història

Aquesta advocació a Santa Maria de les Neus apareix escrita per primera vegada el 1714 amb el nom del President de la Junta de Obras del Templo de Santa María de las Nieves, quan es començava a plantejar la construcció del primer edifici. El goig de Santa Maria de les Neus, de la Col•lecció "Editorial Políglota", núm. 14, de l'any 1929; fa referència a la llegenda que explica que es va aixecar una església en honor de Santa Maria de les Neus al lloc marcat per la "neu blanca senyal", recordant la llegenda original de la Santa, a Roma, quan el Papa veu, en ple estiu com cau una gran nevada en un dels set turons i en una clariana, al mig de la neu, apareix una petita imatge de la verge. En aquell lloc aixequen una església en el seu honor En Josep Mallol i Oriol explica a A un racó del Mare Nostrum, com les veus populars deien que al cap de poc temps d'habitar-se el poble, el 5 d'agost, va caure una calamarsada que ho va deixar tot cobert de blanc, sense perjudicar els conreus, al revés, aquell any van ser abundants. Quan van poder construir una església van triar la Mare de Déu de les Neus per patrona. Antigament, fins a principis del segle XX, simulaven una nevada dintre de l'església com a record. El programa de l'any 1926, amb una portada amb tots els trets noucentistes, d'Antoni Costa Vilanova i amb un poema de Josep Mª de Sagarra, demostra que era una festa consolidada i que hi participava tothom.

 

Misses

  • Hivern: Diumenges a les 12h 
  • Estiu: Diumenges a les 20h