Història

El Port de la Selva és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà situat al nord de la Costa Brava. El seu terme que s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, el veïnat de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, el monestir de Sant Pere de Rodes, les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, l’ermita de Sant Baldiri així com molts masos, la majoria avui deshabitats, i un seguit d’urbanitzacions on predomina la segona residència.

La història del Port de la Selva va lligada al monestir de Sant Pere de Rodes perquè formava part dels seus dominis directes. Així la primera referència alt medieval del Port, la trobem en una donació que Gausfred d’Empúries-Rosselló fa al monestir el 974 on s’esmenta el “porto quod dicunt Armi-rodas”.

El poble més important del que avui conforma el terme del Port de la Selva a l’edat mitjana era el de Santa Creu de Rodes i és per això que el Port de la Selva és anomenat el Port de Santa Creu (Portum Crucis) en una donació del 1116 al monestir. La decadència de Santa Creu a partir del segle XIV donà la primacia de la rodalia a la vila de la Selva de Mar o de Dalt, i el primitiu nucli de població del Port passa a dependre d’aquest municipi i de la seva parròquia. Coexistiren en l’edat moderna i fins ben entrada la contemporània els noms del Port de Santa Creu, Santa Creu del Port de la Selva, Santa Creu del Port de Mar i Port de la Selva de Mar. És al llarg del segle XIX quan s’imposà el nom actual.

La segona meitat del segle XVII, quan minvà el perill de la pirateria, les botigues construïdes inicialment per a guardar-hi embarcacions i estris dels pescadors de la Selva i d’altres indrets de la rodalia esdevenen cases per viure-hi i el nucli creix a redós de l’expansió de la vinya i del comerç del vi. Aquest establiment permanent comporta que el primer quart del segle XVIII s’hi construeix la primera església, substituïda per l’actual el darrer terç del mateix segle.

La importància creixent del nucli del Port en aquell moment, portà a la primera independència jurisdiccional concedida al Port de la Selva el 1779, amb el nomenament de batlle propi i la col·locació de fites de pedra que marcaven un territori municipal, però que fou revocada al cap de pocs mesos per les protestes de la gent de la Selva.

La prosperitat de la pesca i del comerç marítim del Port, l’augment de la seva població, l’existència de duana, de ronda de tabac i gabella de la sal afegit a les dificultats de control sanitari i de no disposar de funcionaris de justícia forçaren finalment que Carles III el 1787 signés una cèdula reial, per la qual El Port de la Selva es convertia en vila reial amb independència municipal, jurisdiccional i administrativa i amb sobirania sobre el territori municipal fixat vuit anys abans.

L’expansió del conreu de la vinya iniciada al segle XVIII, fa que s’aprofiti qualsevol pam de terreny per plantar-hi un cep construint centenars de quilòmetres de paret de pedra seca per sostenir les feixes. L’exportació del vi per mar cap a França i Itàlia donà prosperitat a la població. L’arribada de la fil·loxera el 1879 posà fi, però, al fervent creixement i només es recuperaren els terrenys de les vinyes més accessibles amb ceps americans o plantant oliveres.  

La pesca ha estat tradicionalment l’activitat primordial dels habitants del Port, poble fundat precisament per pescadors. Fins a l’actualitat ha arribat la fama del gran art comunal del Port de la Selva, dit “l’Art gros”, per pescar túnids i que va tenir continuïtat amb “l’Art de port de Reig” fins ben entrat el segle XX.

El gremi de pescadors data del 1792, el Pòsit pescador assolí una gran prosperitat la primera meitat del segle XX convertint-se en un agent econòmic i social de primer nivell promovent l’organització comunitària, el cooperativisme i la previsió social. A l’estela de la pesca es va desenvolupar un sector secundari, les indústries de salaó són documentades des del 1800, i les dels mestres d’aixa, des del 1862.

La segona meitat del segle XX ve marcada per la reculada de la pesca. Molta gent del sector s’ocupa en el sector turístic que agafava embranzida. La pesca no aixecarà el cap fins entrats els anys vuitanta amb l’arribada de noves barques de bou i la posada en marxa de la subhasta del peix.

No podem oblidar l’impacte de la guerra Civil amb els bombardejos, l’exili i la repressió que va tenir continuïtat amb la instauració del règim franquista que tot ho va enrarir i endarrerir portant por i gana també al Port. Va ser l’obertura exterior de finals dels cinquanta que va portar a una millora econòmica al nostre poble.

El turisme incipient d’estiuejants escriptors i artistes com Alexandre Plana o Josep M. de Sagarra de començaments del segle XX, es consolida els anys seixanta i les activitats associades al sector turístic esdevenen les més importants i les que ocupen a la majoria dels vilatans, els autòctons i els vinguts d’altres indrets de l’estat. Tot plegat comporta un creixement urbanístic gairebé sempre respectuós amb el paisatge i la conservació de l’encant d’un poble de pescadors.

Font consultada: Enciclopedia.cat; terresdegirona.cat; portalgironi.cat