Itinerari dels municipis del Parc

 

ESQUEMA DEL RECORREGUT

Tots els itineraris tenen com a punt central el cenobi benedictí de Sant Pere de Rodes. Així, des de Vilajuïga haurem de prendre la ruta dels dòlmens. Des de Pau, el camí de la Creu Blanca. Des de Palau-saverdera, el camí de Sant Onofre. Des de Llançà o el camí vell a Sant Pere de Rodes (GR11). En arribar a Sant Pere de Rodes l'itinerari segueix en direcció a La Selva de Mar, pel camí dels Gatiens.

Serà a partir de La Selva de Mar que decidirem d'anar cap a Cadaqués, Roses o El Port de la Selva. Per anar a Cadaqués caldrà que travessem el poble de La Selva de Mar i ens dirigim al Port de la Selva, tot seguint els senyals indicadors i el GR 92 que s'enfila per la costa del Torrelló. Sortirem a una pista, que seguirem fins trobar el mas Bufadors i puig Bufadors. I d'aquí, per la carrerada de muntanya negra o drecera de Maiadéu arribarem a Cadaqués.

Per anar a Roses caldrà que, des de la Selva de Mar,prenguem el camí que porta al mas de l'Estela i que ens permetrà connectar amb la costa de puig Barber. Sortim a una pista, que seguirem fins trobar les indicacions que menen al coll de Sant Genís. Des d'aquest coll i per la carrerada de la Torreta arribarem a Roses.

La connexió Roses-Cadaqués es farà aprofitant el traçat del GR 92. Així, des de Cadaqués, enfilarem una carrerada que entre parets ens portarà al Pla de la Figuera, des d'on baixarem a Jóncols i d'aquí fins a Roses pel corriol que voreja la costa i que forma part de l'esmentat GR 92.

 

1. SANT PERE DE RODES

Tots els itineraris del parc natural tenen com a punt de trobada el cenobi benedictí de Sant Pere de Rodes, peça clau dins l'art català que va ser ocupat des del s. IX fins al s. XVIII i que va exercir una forta pressió sobre el territori de cap de Creus.

 

2. OLIVAR I VINYA

Amb l'arribada dels grecs, el conreu de la vinya i de l'olivera només es va donar al voltant dels nuclis colonials de Roses i Empúries. Serà més tard quan els romans aporten un desenvolupament acusat de la vida urbana i la introducció de conreus de manera més extensiva a cap de Creus i l'Albera, que s'intensificà durant els segles XVI-XVII i l'Edat contemporània. Després de l'abandonament i la crisi d'aquests usos tradicionals (la fil·loxera a la vinya; la negra i la gelada a l'olivera), enguany s'observa una tímida recuperació d'aquests conreus a cap de Creus.

 

3. FLOR

Cistus albidus. Estepa blanca. Són brolles xerofítiques dominades per espècies que es regeneren per llavors. No arriben mai a superar una alçada limitada (1,5 m) deixant un espai obert entre elles.

 

4. CAP NORFEU

Cap Norfeu. Subpenínsula que s'endinsa dos quilòmetres al mar. Àrea on nidifiquen i hivernen nombroses espècies d'ocells, tant d'hàbitats aquàtics com terrestres. És a més un indret de gran diversitat botànica.

 

5. CAMÍ

Carrerada i antic camí que connectava Cadaqués amb Roses. L'arquitectura en pedra seca és un dels trets més característics del cap de Creus, resultat de la necessitat de cultivar el territori irregular i pedregós:
feixes, cabanes, masos, parets, etc.

 

RECOMANACIONS:

  • Molts itineraris són carrerades, utilitzeu calçat adequat.
  • No oblideu dur reserva d'aigua i protecció solar.
  • Camineu sempre pels itineraris senyalitzats.
  • L'acampada lliure és prohibida.
  • És molt important respectar la prohibició d'encendre foc.
  • Mantingueu nets els espais que visiteu. Si genereu brossa, emporteu-vos-la.
  • Respecteu tots els elements del patrimoni arquitectònic.
  • No hem de molestar els animals. Molts, a més, són espècies protegides. Tampoc no hem de fer malbé la vegetació.

 

Informació addicional