Itinerari natural de la Mar d'Amunt fins a Cala Taballera

ITINERARI NATURAL DE LA MAR D'AMUNT

Aquest itinerari, que surt del Port de la Selva, coincideix en alguns trams amb el sender de llarg recorregut (GR11). Un cop acabat l'itinerari hem de tornar pel mateix camí. Comptant anada i tornada són uns 15 km de travessa, i un temps total de cinc hores.  L'itinerari comença al camí de la Costa que és una continuació del carrer que porta el mateix nom al Port de la Selva.

1. CIM DE LA COSTA

Des d'allà es pot observar tota la badia del Port de la Selva, i fins i tot, el poble de La Selva de Mar. A la vessant nord, es pot veure la platja de la Tamariua on sovint s'hi forma una bassa d'aigua salobre a prop de la qual hi ha abundants tamarius.

2. CAMÍ QUE PORTA AL MAS PUIGNAU

És un antic camí de carros que es feia servir per anar a les vinyes de Sant Baldiri. A banda i banda es poden observar les plantes que conformen una vegetació adaptada als ambients mediterranis d´una gran sequetat, així com exposada als ambients de tramuntana i aerosols salins: lleterasses, clavellines, estepes, argelagues, esbarzers, ginestes, brucs. La vegetació arbòria hi és absent a causa dels sovintejats incendis. El camí segueix el marge esquerre d'un barranc que prové del Mas d'en Puignau. Abans, però, s'hi afegeix un altre torrent, el rec de Fuster. En mitja hora haurem arribat al Mas d'en Puignau, actualment en runes. És el moment de fer una aturada i albirar des d'allà el Cap de Creus i el Gou. S'arriba a veure el solà de Cala-Prona, ho distingirem per les tonalitats més clares de la roca.

3. ERMITA DE SANT BALDIRI

Deixem el mas d'en Puignau i ens dirigirem a l'ermita de Sant Baldiri. Per arribar-hi atravessem una pineda de pi pinyoner, una brolla d'estepes i brucs. A  la fondalada de Sant Baldiri podrem observar bastantes alzines que donen una frondositat molt agradable a la zona. Aquí, podrem fer una aturada després d'haver caminat uns 15 minuts. Podem observar canyes que evidencien la proximitat d'aigua que prové d'un rec que passa per la banda est de l'ermita. 

4. MAS PALTRÉ

Si caminem 15 minuts més, arribarem al Mas Paltré. És un camí estret que passa per un turonet salvant un petit desnivell difícilment podrem passar sense trobar-nos amb les mates de bruc i estepes que ens fregaran a banda i banda. En algun punt són tan altes que ens arribaran a cobrir. Per això aquesta vegetació rep el nom de màquia (la feien servir els "maquis" per amagar-se, al migdia francès). Baixant del turonet arribem, al rec de Talabre on s´hi troben unes sureres i roures d'una gran bellesa i dimensions. A baix del rierol hi ha una esplanada on podrem reposar i gaudir de la frescor i del cant dels ocells que sovint venen a veure aigua en aquests indrets. 

5. CALA TABALLERA

Caminant 45 minuts arribarem a la cala Taballera. Agafarem la pista forestal deixant el Mas Paltré a la dreta, passarem per uns pins que queden a mà dreta, després pel costat d'un falguerar que queda en una corba i finalment seguirem el camí que està flanquejat per la brolla d´estepes i brucs, en direcció a l'est. Quan el camí agafa la direcció nord, segueix un corriol que atravessa propietats que estaven ben delimitades per unes parets encara ben conservades. Apareixen uns materials d'unes coloracions més clares probablement per l'abundància de pegmatita que contenen. Cal destacar que abans d'arribar a la baixada que va a Taballera, hi  ha una mata de murtra, dels pocs exemplars que en queden a la zona. Baixant per un camí que té molt pendent arribem a la cala, deixarem a mà esquerre unes formacions arbustives d'estepa borrera molt ajagudes que constitueixen un bon exemple d'una adaptació al vent i a la salabror. En arribar a la platja de Taballera, ens sorprèn la gran quantitat d'ambients que s'hi troben:   

• El prat a la zona de les cases dels pescadors que s'endinsa cap a l'interior de la cala prop del pou.  
• La part central de la platja està ocupada per una bassa d'aigua salada amb abundants joncs i vegetació adaptada als ambients salins.  
• A l'altre costat de la platja s'hi troba la vegetació típica costanera: armèria, plantatge, coixinets, etc.  
• En la mateixa riba que el punt anterior i més endins de la vall, hi ha un falguerar de "falguera aguila" que posa de manifest que en aquesta zona de la platja més orientada cap al nord hi ha un grau d'humitat més elevat.

Des d'aquí, haurem de tornar enrere desfent el camí fins a tornar a enllaçar amb el GR11, ja que la zona est de la cala es troba dins de la Reserva Integral Terrestre i no hi està permès l'accés ni a peu ni amb cap altre mitjà, excepte per finalitats científiques i amb prèvia autorització del parc. 

Aquest itinerari s'ha fet amb l'assesorament del Dr. Santi Musquera de la Universitat de Girona