Far de s'Arenella

El precedent del far de Punta s’Arenella és una torre de guaita. I és que el litoral català, durant les èpoques mitjana i moderna, era insegur davant el perill sarraí i piràtic, cosa que va motivar que es bastís una àmplia xarxa de torres de guaita, fortins i camins de ronda destinats a garantir-ne la defensa. El far es troba, justament, dins del camí de ronda entre el Port de la Selva i Llançà. La indefensió del Port de la Selva, a la fi del segle XIV, queda documentada a la “súplica que los de la Selva [nom precedent del Port de la Selva] donaren i presentaren a Fr. Bertran, abat del monestir de Sant Pere de Rodes, que en atenció que en temps passat ells són estat robats, destruïts e malmenats per serrin [sarraïns] enemics de la Creu i com hi ha perill eminent de major dany irreparable en seguir lo dit lloc per dits enemics, com en dit lloc no ha força ni defensió nenguna perquè los dits homens se pugan defensar e contrestar als dits enemics supliquen que pugan fer en la iglésia una fortalesa per defensar-se de sos enemics, a 11 de Març de 1397”.
En conseqüència, fou fortificada l’església, fora vila, de Sant Sebastià.

Lluny dels perills piràtics, el 1891 la Societat de Salvament de Nàufrags de Girona va reclamar la construcció d’un far. Però va caldre esperar fins al Pla de Reforma de l’Enllumenat de 1902 perquè se n’avalés la conveniència. Inicialment es va pensar d’erigir-lo a la Lloia, però es va considerar més adient el lloc on és avui, que té més angle de visió, tot i que està molt batut per la tramuntana.

Per fi, el 1913, vint-i-dos anys després que se’n justifiqués la necessitat, va inaugurar-se, amb esclats blancs d’un segon cada cinc segons, i de manera que els llums de port del Port de la Selva en depenguessin.

El juliol de 1937, en plena Guerra Civil, s’instal·laren dues bateries al costat del far. Ara per un motiu, ara un per altre, el llum sovint no va funcionar. Acabada la contesa bèl·lica s’hi va habilitar uns barracons militars que perduraren dues dècades llargues. Durant i després de la Segona Guerra Mundial, les llevantades arrossegaren mines als peus del far. Gran part foren desactivades per l’Armada, però d’altres esclataven bo i sacsejant el far. El 1999 la plaça de faroner va desaparèixer definitivament.

El far de Punta s’Arenella va inspirar una prosa poètica de J. V. Foix, que estiuejava al Port de la Selva.

“El faroner de mil bigotis —no he sabut mai quin era el seu— m’ha demanat si, per una nit, volia encarregar-me de la llum. Hem pujat a la torre, m’ha ensenyat el mecanisme i m’ha donat les claus. A posta de sol, jo aparellava i engegava segons prescripció i norma. De moment, m’encisava el pas dels feixos lluminosos per les vinyes —les quals diríeu que verdegen com al migdia—, per les pinedes que es retallen al fort de la claror i pels rocs. Però la meva sorpresa —meravella, prodigi, màgia— ha estat en adonar-me que a l’esclat de la fosca, a nit tocada, el feix de llum es projectava, a cada passada, en un país nou, en paisatges inesperats, en illes no previstes, en contrades de faula i rondalla. No só pas miracler; però us dic que pertot on es projectaven els feixos del llum del far, regulars i monòtons, apareixia l’increïble, com si el roc de la torre, després, solqués, a velocitat no gaire fàcil de concebre, totes les mars del món i arran de riba. Hi ha hagut moment en què he cregut que la llosa i el castell farers, era una nau que caminava de nit, segons un projecte madur i germinatiu.”
J. V. FOIX - Diari 1918

Font: Els Fars de Catalunya de nord a sud. Generalitat de Catalunya.