Mores Altes I

0

Introducció

Parlar de dolmens, és referir-nos a la prehistòria, és a dir, ens trobem davant d’una estructura del V mil.leni o iV mil.leni abans de Crist. Segons l’Enciclopèdia catalana un dolmen és una tomba megalítica de qualsevol tipus. Normalment els restes de dòlmens que ens han arribat són només una petita part d’una estructura més complexa. Les pedres que veiem avui feien una petita cambra que sostenia una petita muntanya o túmul de diàmetre variant, reomplert amb pedres de la proximitat o terres diverses.

 

Descripció

Segurament cal relacionar el dolmen de les Mores Altes I amb els de la Mora, Mores Altes II i la Taula dels Lladres, que formaven un conjunt en una zona on es controlava visualment la vall de la Selva i l’accés marítim. Originàriament era una zona ocupada per arbust i bosc d’alzina.

És un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal llarga amb un passadís estret. Les pedres del dolmen són de pissarra. La llosa superior d’aquest dolmen presenta una decoració amb cassoletes unides entre elles fent petites canals. El túmul devia ser circular amb reompliment de pedres petites, no es conserven restes de contenció, el diàmetre devia ser d’uns 10 metres.

 

Història

Per la cambra trapezoïdal llarga amb passadís estret, es dedueix que pertany a la segona fase dels sepulcres de corredor de l’Alt Empordà-Rosselló, segona meitat del IV mil.leni aC.

Aquest dolmen era conegut d’antic, ja que estava al costat del camí medieval que pujava a Sant Pere de Rodes. Eusebi Rius i Antoni Costa el redescobriren cap els anys 30 i publicaren en premsa la notícia. Isidre Macau i Teixidor (1934) el descriu i publica amb una fotografia. Joan Garriga (1952) publica una primera planta del dolmen, una fotografia i un esbós dels dibuixos de la llosa superior. El dolmen és citat el 1979, 1983 i 1986. Per diferents autors és conegut amb el nom de dolmen del Pla del Dijous o de la Goita. El Geseart el citen l’any 1988. El 1992 es inclòs dintre d’un llibre sobre monuments megalítics de l’Alt Empordà per Tarrús i Chinchilla.

 

Bibliografia bàsica

Tarrús Galter, Josep; Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus. Girona: Diputació de Girona. 2002