Descripció
Antigament la zona devia ser plena de boscos d’alzina i d’arbustos. La roca propera són gneis, pissarra i afloraments de quars. És a una alçada d’uns 500 metres sobre el nivell del mar, en un altiplà amb una posició dominant.
A prop trobem el dolmen de la Pallera i prop de la Roca Galera hi ha un important grup de gravats amb cassoletes i reguerons que formen rodes amb creus internes tant al costat esquerra com el dret de la riera de la Vall de Santa Creu, es van succeint les roques amb cassoletes. No s’hi han fet mai excavacions arqueològiques. Arquitectònicament està format per una cambra semiartificial, circular, amb un corredor estret, i antigament tot era cobert amb un túmul, del que en queden restes i el qual devia fer uns 8 o 9 metres de diàmetre.
Història
Cronològicament es situa en la primera meitat del III mil.leni aC.
És descobert per Josep Antoni de Nouvilas a finals del s. XIX. El Geseart el publica en el seu llibre de megalítica de l’Alt Empordà, el 1988. Tarrús i Chinchilla el citen el 1992.
Bibliografia bàsica
Tarrús Galter, Josep; Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus. Girona: Diputació de Girona. 2002
