Pedra 8

Què són els dòlmens?

Els dòlmens són tombes. La paraula dolmen ve de la llengua bretona i vol dir taula de pedra. Hi ha diferents tipus de dolmen, però tots tenen unes característiques similars: una cambra funerària on es posava el mort. L’accés a la cambra varia segons la tipologia de dolmen, però a casa nostra quasi tots són sepulcres de corredor, és a dir que hi havia un petit passadís emmarcat per pedres per entrar a la cambra. Quan ens situem davant d’un dolmen, el que veiem són les restes de les pedres que formaven part de la cambra i del corredor.
Originàriament, aquests elements estaven coberts per un gran túmul o turonet fet de pedres i de terra que cobria les pedres grans. Aquest turonet estava delimitat per un anell de lloses clavades dretes o per petits murets.
Aquestes tombes eren reutilitzables, tot i que les dimensions reduïdes fan pensar amb poques reutilitzacions i potser es relacionarien més en un culte funerari.
Aquests monuments es coneixen des de finals del s. XIX, quan naturalistes estudiosos de l’entorn van començar a identificar aquests monuments. Molts s’han destruït per fer feixes pel conreu i per reaprofitar algunes lloses.
Els primers estudiosos que parlen de dòlmens al terme del Port de la Selva, primer en el s. XIX són Antoni de Nouvilas que parla del dolmen de les Mores Altes I i del Paradolmen de la Pallera amb altres noms; Romuald Alfaràs, que parla del dolmen de la Cendrera i del dolmen de Taballera i ja en el s. XX, Manuel Cazurro, Pere Bosch Gimpera, Lluís Pericot i ja en els anys 30 Eusebi Rius i Antoni Costa redescobreixen Mores Altes I. Hi haurà molts estudis posteriors fins a arribar a les publicacions del Geseart a finals dels anys 80 i a l’obra de Josep Tarrús del 2002.